Qué és la CGT | Afiliació | L'Esquerda
Anar al nostre grup de Facebook Anar al nostre timeline de Twitter
Anar al nostre canal de Youtube Veure el nostre RSS
Pare Laínez, 18 - 08025 Barcelona - http://cgtense.pangea.org
Tel 93 310 33 62 - Fax 933 107 110 - cgtense@cgtcatalunya.cat


Carta als claustres. La nostra opinió s’ha de poder escoltar
VOLEM TENIR VEU, DECIDIR SOBRE EL NOSTRE TREBALL!
diumenge 5 de juliol de 2020 - Visites: 0
Ed Pública NO UNIV.
Menéame

Des de CGT Ensenyament us volem fer la proposta de dedicar un espai en els vostres centres a la reflexió conjunta i al debat. Per això us proposem llegir l’escrit que us facilitem per tal d’iniciar el debat. Necessitem recuperar els espais de diàleg en els nostres centres, més enllà del propi del dia a dia, i fer sentir la nostra veu en tot allò que ens afecta des d’una perspectiva democràtica i compartida. D’aquesta manera poder-nos anticipar a la situació del pròxim curs, oferint una proposta que creiem més efectiva i justa. La nostra opinió s’ha de poder escoltar.

Aquesta pandèmia només ha fet que deixar al descobert un sistema públic aprimat i esquelètic que quan ha necessitat reaccionar no ha tingut els recursos. Fet que s’ha vist matisat per la voluntarietat del professorat que amb els seus propis mitjans ha posat tot l’esforç en arribar el més enllà possible. Ho hem vist amb la bretxa digital, i amb una de les xacres del sistema educatiu, la segregació escolar, denunciada des de fa molt de temps des de CGT Ensenyament, com també per altres col·lectius i pel propi Síndic de Greuges.

Periòdicament (cada cop que la paraula “dèficit” espanta els governs), els docents patim campanyes de desprestigi esbombades pels mitjans de comunicació, sempre obedients, i ens recorden les nostres vacances, o apel·len al nostre deure, la nostra vocació, sembla que convidant-nos al sacrifici. Campanyes de desprestigi o cortines de fum per no centrar el tema en les necessitats del Sistema que any rere any s’han obviat des de l’Administració. No s’ha pressupostat, buscant la mínima inversió i el màxim de rendiment a costa de la voluntarietat del personal. És el Departament d’Educació qui ha de posar tots els recursos que calguin.

La comunitat educativa viu hores d’incertesa: volem tornar a les aules amb el nostre alumnat, l’experiència i la nova por al COVID-19 ens fa desconfiar: Les decisions que prenen i prendran el Ministerio i el Departament d’Educació atendran les indicacions sanitàries i pedagògiques més adients, o simplement seran les més barates?

És necessari que els i les docents tinguem veu. Tot el personal que formen els centres educatius, docent, personal PAE (TEEIs, TICs, educadores, vetlladores…), personal PAS hem de poder decidir sobre el que ens afecta. Per això us animem a fer ASSEMBLEES ALS VOSTRES CENTRES, a recollir les propostes, les vostres opinions i fer-nos-les arribar. Us adjuntem escrit per llegir a les assemblees de centre o claustres.

Us animem a organitzar-vos amb els centres propers i portar les propostes a les REUNIONS DE ZONA del vostre territori.

L’organització i la coordinació ens fan més fortes.

Proposem reunions de zona els primers dies de setembre. FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!

PDF - 56 kB

VOLEM TENIR VEU, DECIDIR SOBRE EL NOSTRE TREBALL!

Som conscients que el setembre no podrem obrir els centres tal com els vam deixar el març i que haurem de fer el possible per crear escenaris el més acollidors, emocionants i propers. Però cal que juntes decidim com fer-ho, i què estem disposades a oferir. Serem nosaltres les que estarem a primera línia amb l’alumnat, i per aquest motiu, hem d’apoderar-nos en la presa de decisions dels centres i funcionar de manera més horitzontal i reflexiva. Per tant, proposem un debat per anticipar-nos a l’inici de curs.

Estem tot just acabant un dels trimestres més durs i caòtics de la nostra història vital i laboral. En aquest context d’inestabilitat, amb la sobrecàrrega de feina prevista i amb la dificultat de mantenir condicions igua- litàries, per a totes les docents, que són les que majoritàriament s’han hagut d’ encarregar de la conciliació i les cures, el departament ens planteja fer unes oposicions més injustes que mai, al setembre, just quan comença el curs.

La necessitat de descansar ens apresa, però pensem que és un bon moment per reservar part de les nostres forces per donar lloc a la reflexió col·lectiva en el si de les assemblees de centres. És important fer una anàlisi conjunta per a poder veure com hem actuat com a col·lectiu i com ho ha fet el Departament d’Educació. D’aquesta manera poder-nos anticipar a la situació del pròxim curs, oferint una proposta que creiem més efectiva i justa. La nostra opinió s’ha de poder escoltar.

No normalitzem, ni ara ni mai, haver de treballar en condicions de risc. Posem els infants realment al centre de totes les decisions. Reprenguem demandes tradicionals com la d’abaixar les ràtios. Exigim al carrer, i a qui pertoca, les condicions òptimes. No som heroïnes, només treballadores que volem educar i acompanyar l’alumnat en el seu desenvolupament per integrar-lo en una societat democràtica, vetllant sempre l’atenció adequada al més vulnerable.

Debatem als claustres, ara abans de tancar el curs, quin increment de recursos humans i d’espais, ja existents o, per què no, de nova construcció necessitem. També, quines millores de condicions de treball i mesures de seguretat són imprescindibles per impartir les classes en un marc que haurà de ser presencial. Nosaltres volem una escola que defensi l’equitat, on es tingui cura de minimitzar el risc de contagi i l’afectació a l’alum- nat, i que mantingui la seva línia pedagògica. No volem convertir l’escola en un mer aparcament. Per això cal facilitar la conciliació sense traslladar a les famílies la càrrega de la nostra tasca docent.

Un cop debatut quins recursos necessitem, focalitzem i unim les nostres energies en exigir al sistema, no només els recursos per sortir-nos-en ara d’aquesta, sinó els necessaris per implementar una educació de qualitat a llarg termini. Fem una crida a la comunitat educativa, a alçar la veu i demanar un retorn a l’aula amb les condicions adequades.

La COVID-19 no ha de ser una excusa per continuar la línia que des de la LEC i la LOMCE ens han imposat. Hem d’estar atentes, no volem que s’aprofitin en aquest principi de curs per continuar polítiques privatitza- dores ni d’externalització de personal i serveis públics. Tot el contrari, cal prioritzar l’Educació i donar-li la importància que té, posant en el centre les persones i el seu desenvolupament. El sistema ja hauria de tenir els mecanismes de protecció i d’atenció a la diversitat. Després d’anys reclamant-los i fruit de retallades econòmiques que hem patit, és evident que no s’han prioritzat. Necessitem un canvi de paradigma, més que mai, amb la inversió en recursos, que fins ara no s’ha fet, i no en criteris d’estalvi economicistes.

AMB CONFINAMENT O SENSE, DEFENSEM UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, EQUITATIVA I DE QUALITAT!

Us proposem alguns aspectes a reflexionar com a grup als claustres o assemblees:

Disposarem dels mínims necessaris en matèria de protecció?

  • EPI’s suficients per a assegurar la salut de l’alumnat i de tot el personal.
  • Increment de la dotació dels centres perquè es compleixi permanentment, i entre torns, amb els protocols d’higiene i desinfecció de les aules i d’altres espais, lavabos, menjadors...
  • Espais no densificats per complir amb la distància mínima reglamentaria.

Els centres comptaran amb prou plantilla per afrontar aquest repte?

  • Contractació del professorat necessari per a reduir les ràtios i més personal de suport (TEEIS, TIS, educadores, vetlladores, monitores, ...).
  • Contractes de l’1 de setembre fins al 31 d’agost per a tot el professorat.
  • En un situació excepcional, amb unes oposicions que coincideixen amb un caòtic principi de curs, és més necessari que mai promoure un concurs de mèrits en contes de les oposicions que estan previstes en septembre.
  • Garantir les substitucions en cas de les més que previsibles baixes. ❏ Pel que fa a l’horari dels docents, acomplir i respectar l’horari marc que estipula la normativa vigent. Incrementar el personal de neteja, que haurà d’integrar-se de forma permanent al centre.
  • Destinar personal sanitari permanent als centres.

En cas que es produeixi una nova emergència sanitària:

És l’educació pública realment accessible a tothom en cas de ser a distància?

  • S’ha d’assegurar que l’alumnat tingui accés a internet, el material i equipament necessari.
  • És necessari dotar de personal específic que asseguri el contacte amb les escoles i/o instituts. Per això cal la coordinació del Departament (docència i lleure) i Serveis Socials . Prioritzar que les famílies puguin atendre els menors a càrrec i, per tant, es fa necessària una adequada flexibilització en el món laboral.
  • Més important que mai, caldrà garantir que cap família es vegi en situació de vulnerabilitat i que des del primer moment, pugui alimentar, cuidar i atendre als seus fills i filles.
  • El sistema ha de garantir el Dret a l’Educació l’equitat i la igualtat d’oportunitats per a tothom.

És aplicable la formació telemàtica a totes les etapes educatives, en qualsevol moment?

  • Tenint present que l’educació telemàtica mai pot substituir a la presencial en cap etapa caldrà fer plantejaments diferenciats per als distints nivells educatius, tenint en compte les característiques específiques de l’educació d’infants, d’adolescents i d’adults.
  • El professorat ha d’assumir una nova càrrega horària i els costos de producció?
  • Cal dotar als docents de connectivitat i materials necessaris per desenvolupar la seva tasca des del primer dia.
  • És important realitzar una regulació del teletreball que asseguri la conciliació laboral, recordant que les mestres també són família.
  • Hauran d’estar previstos nous protocols, materials didàctics i planificacions de treball telemàtic que millorin la reacció davant de nous brots. I recopilar tota l’experiència acumulada durant aquests mesos.

Com s’establiran les mesures de protecció i bon ús de les dades sota control públic?

  • Caldrà repensar noves eines que no posin la seguretat virtual dels docents i alumnes en risc. I pensar alternatives a google, com ara xnet.
  • D’altra banda també s’haurà de tenir en compte les formacions necessàries tant pel personal docent com pels alumnes/famílies, per fer servir les eines/plataformes de manera correcta i segura.
Comparteix
 Convertir a ebook

Etiquetes


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.17 [21515] | Disseny: equip de comunicació de la CGT de Catalunya | Disseny original: Fuksia
Webmaster - cgtense@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid