Qué és la CGT | Afiliació | L'Esquerda
Anar al nostre grup de Facebook Anar al nostre timeline de Twitter
Anar al nostre canal de Youtube Veure el nostre RSS
Pare Laínez, 18 - 08025 Barcelona - http://cgtense.pangea.org
Tel 93 310 33 62 - Fax 933 107 110 - cgtense@cgtcatalunya.cat


Carta del Sector Social CGT a la directora general de la DGAIA, Esther Cabanes
dimecres 15 de gener de 2020 - Visites: 0
Sector social
Menéame

Benvolguda Sra. Esther Cabanes,
Arran de la seva compareixença pública fa un mes al Parlament i d’escoltar la seva intervenció on s’amaga la crua realitat en la que es troba el sistema de protecció d’infància li adrecem aquesta carta,

Permeti’ns començar recordant-li que el director de DGAIA fins al 2018, el Sr. Ricard Calvo, està sent investigat pel jutjat número 24 per presumpta “corrupció” i mala praxi al seu càrrec, després de veure’s forçat a dimitir arran de les denúncies del Sector Social CGT. El Sr. Calvo va tornar a treballar al cap de tan sols 4 mesos al conglomerat empresarial (en forma d’entitats socials) que ell mateix va crear i al qual el Departament i la DGAIA amb la seva signatura com a director, va donar més de 100 milions d’€ per gestionar centres de menors en els propers 8 anys. El Sr. Calvo és un exemple més de la caòtica direcció que ha patit la DGAIA durant els últims 15 anys i que, en gran part, explica el deteriorament i la ineficàcia del sistema de protecció a la infància de Catalunya. Responsables polítics sense l’experiència i els coneixements tècnics necessaris (un constructor, una veterinària...) o empresaris “de lo social” intentant fer carrera política ens han portat a una situació crítica denunciada per professionals, treballadors/es, usuàris/es o el propi Síndic.

A tot això s’afegeix la progressiva mercantilització i privatització del sector i l’ànim de lucre de moltes empreses que, en forma d’entitats, no paren de créixer i de fer negoci amb la infància en risc. A dia d’avui només al voltant del 10% de places residencials d’infants i adolescents tutelats són públiques; la resta són gestionades per aquestes empreses/entitats. Recordem que segons els últims pressupostos es donen entre 4.000€ i 5.500€ per menor i per mes, sense que es conegui a dia d’avui cap fiscalització ni auditoria pública d’on van aquests diners, i que hi ha precedents del mal ús que fan algunes d’aquestes entitats d’aquests diners públics (ex: pagar lloguers molt per sobre del preu de mercat a empreses lucratives relacionades amb les entitats).

Que s’ha fet per a que aquestes denuncies que van omplir diaris i fins i tot, van acabar sortint en el programa de “Sense Ficció” de tv3, no segueixin succeint?

En segon lloc, que està passant en aquesta xarxa privada paral·lela per a infants i adolescents migrants sense referents adults (els anomenats “mena”)?. Perquè se’ls apliquen les ratios professionals corresponents als Serveis de Centre Socioeducatiu Nocturn (1 educadora per a 10 infants) quan a un CRAE és d’1 a 6, i en un CREI és d’1 a 5?
Quin sentit té dedicar menys atenció a qui té situacions més complicades?
Quin és el pla de treball de la DGAIA amb aquests infants? Quina és la feina d’inserció que es fa a aquest centres? Infants sense escolaritzar, sense rebre formació professional, ubicats a centres improvisats sense Projecte Educatiu (PEC) on esperem que tinguin 18 anys per a que després una racista i classista llei d’estrangeria els condemni a una misèria absoluta als nostres carrers. Quan farem autèntics programes d’inserció social i laboral per a ells, per a que quan tinguin la majoria d’edat puguin inserir-se correctament a la societat adulta del seu nou país d’acollida? Sap que hi ha moltes empreses/entitats que s’estan enriquint a costa del diner públic que els donem per reconduir la greu situació social d’aquests menors, donant un servei molt per sota del que contracta la Generalitat i vulnerant drets de les treballadores? Sap que moltes d’aquestes fundacions són denunciades per incomplir la normativa laboral o no respectar els drets dels infants als que acullen, però que hi ha por en el sector privat-concertat per denunciar-ho, ja que si ho fas vas al carrer?

Perquè no es fiscalitza amb personal propi si els infants que tenim a càrrec reben l’atenció adequada? Com pot ser que hi hagi centres amb múltiples problemes i que no hi vagi cap inspector/a de la Dgaia per a supervisar què està passant? Per a les professionals els inspectors de la Dgaia és una figura “màgica” perquè no n’han vist mai cap.

D’altra banda, que està passant amb les proves per concretar l’edat d’aquests infants? com pot ser que nanos de 16 o 17 anys passin per adults i es quedin fora de la xarxa de protecció (vulnerant-se tractats internacionals) mentre un ex-militar argelià de 25 anys amb múltiples delictes ha passat per menor, i ha tingut terroritzades (amenaces i agressions) a educadores socials i adolescents del seu centre durant l’últim any?

Com podem tenir a diferents CRAE’s adolescents amb greus patologies mentals, amb conductes violentes (robatoris, agressions físiques i sexuals, tràfic), convivint amb d’altres que han patit tot tipus de violència i han ingressat al centre per protegir-los de tot plegat? Sap que aquests darrers finalment poden acabar per repetint les conductes dels primers?

Que han fet amb el centre Can Rubio d’Esparraguera? Un centre especialitzat en atendre infants amb problemes de salut mental convertit en CREI sense cap criteri professional on s’ha cremat a tot un equip educatiu. Per cert, tenen algun programa per protegir correctament els infants i adolescents amb problemes de salut mental? Quan s’implementaran les mesures correctores de riscos psicosocials pels professionals que treballen als centres de menors, amb una de les taxes més altes d’agressions i baixes laborals? Què s’està fent per reduir els conflictes i agressions que hi ha a molts centres?

Què està passant en el Centre d’Acolliment de Girona? Un centre amb fins a 4 resolucions del Síndic als darrers 3 anys, on es parla d’una sobreocupació per sobre del 50%, contractació de professionals sense qualificació requerida, amb infants menors de 3 anys institucionalitzats que haurien d’estar amb una família d’acollida i que a més gairebé el 50% d’ells sobrepassen el temps d’estada de 6 mesos límit perquè hi ha una manca de famílies o de recursos residencials. Quin model de protecció és aquest? Un exhospici franquista transformat en un Centre, allunyat de la ciutat on s’emmagatzema fins a 100 infants, quan el síndic i els diferents convenis internacionals parlen de 10-12 places per centre...

Sobre despesa en infància i tenint com a referència els darrers pressupostos sap que estem per sota de la mitjana de l´Estat Espanyol i a la meitat en comparació als països europeus del nostre voltant?

Perquè s’està contractant personal sense la titulació requerida per la Cartera de Serveis Socials? (monitors i integradors per educadores socials, per ex.) s’imagina que en un hospital es contractés infermers en comptes de cirurgians?

Quin grau de compliment té la moció de dignificació per la infància que va ser aprovada al febrer del 2017 per majoria i que intentava aturar el cop i revertir la situació?

Quan deixarem d’incomplir la legislació nacional, estatal i internacionals de protecció a la infància i quan deixarem de cremar als professionals que acaben deixant de treballar d’educadora social perquè veuen molt difícil o impossible fer la seva tasca educativa?

Senyora Cabanes, aquestes preguntes necessiten resposta i solucions urgents, infants i adolescents al nostre càrrec ja no poden esperar més, facin la seva feina correctament i respectin els drets de la infància en risc i de les professionals que treballem amb ella.

SECTOR SOCIAL CGT

Comparteix
 Convertir a ebook

Etiquetes


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.17 [21515] | Disseny: equip de comunicació de la CGT de Catalunya | Disseny original: Fuksia
Webmaster - cgtense@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid