Qué és la CGT | Afiliació | L'Esquerda
Anar al nostre grup de Facebook Anar al nostre timeline de Twitter
Anar al nostre canal de Youtube Veure el nostre RSS
Via Laietana, 18, planta 9 - 08003 Barcelona - http://cgtense.pangea.org
Tel 93 310 33 62 - Fax 933 107 110 - cgtense@cgtcatalunya.cat


Abel, no oblidem. A dos anys de la seva mort... la Generalitat no respon!
dijous 20 d'abril de 2017 - Visites: 0
Abel
Menéame

PDF - 382.9 kB

El dia 20 abril de 2017 farà dos anys de la mort de l’Abel Martínez, que va perdre la vida intentant ajudar a companys i alumnes de l’Institut a on treballava com a professor substitut. No podem, ni ho volem oblidar. Concentració, 19h Plaça Sant Jaume.

Seguretat: amb més repressió o amb més polítiques socials i educació?

Des del Departament d’Ensenyament s’ha fet tot el possible per mantenir el cas en l’oblit definint-lo com a excepcional, imprevisible i aïllat. Però els centres educatius són el reflex de la societat en la qual s’emmarquen. El nostre alumnat no és aliè, sinó que pateix de manera més o menys directa el deteriorament de la situació econòmica, l’aïllament i les desigualtats que generen, en àmplies capes de la població, angoixa, ansietat, estrès, depressió, trastorns emocionals i de conducta i que, en nombroses ocasions, es tradueixen en comportaments violents. És evident que la solució a això no passa per mesures repressives ni de control, com podem veure als EUA a on els detectors de metalls als centres no eviten els episodis violents amb armes de foc que succeeixen periòdicament.

Per poder evitar aquestes situacions s’ha d’anar a l’arrel que les origina i això passa per polítiques de cohesió social, tant a nivell general com a dintre dels centres educatius. Els governs de torn, central o català, segueixen sense donar una resposta de conjunt als problemes econòmics i socials que pateixen moltes persones i que afecten directament al nostre alumnat. I tampoc no respon a la manca de recursos als centres educatius, a on al professorat, a més de formar acadèmicament, sovint ens toca detectar i apaivagar aquestes situacions per tal d’evitar que es puguin transformar en situacions violentes a dintre de les aules o al carrer. A dos anys de la mort de l’Abel segueix la manca de personal per als Equips d’Atenció Pedagògica i departaments d’orientació, per les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE), etc, i també la manca de temps per establir diàlegs amb alumnes i famílies per part d’un professorat sobrecarregat d’horari lectiu, amb aules massificades i pocs reforços que no ens permeten oferir una atenció individualitzada suficient.

La manca de recursos en sanitat i benestar social també s’evidencien en casos com aquest.

No estava exercint les seves funcions? Exigim una rectificació!!

Considerem gravíssim que al Dictamen 50/2017 de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, encarregat des de la Conselleria d’Ensenyament sobre el cas de l’Abel, es digui que "no es pot considerar que els danys causats al professor derivin d’una actuació duta a terme en l’exercici de les seves funcions com a mestre, atès que el seu origen es troba en una reacció violenta, sobtada i imprevisible de l’alumne, amb qui, a més, no tenia cap relació, en trobar-se’l al passadís, quan sortia de la seva aula."

L’Abel va sortir de la seva aula en sentir crits al passadís, per tractar d’ajudar. Segons aquest dictamen, la resolució dels conflictes amb que ens podem trobar a dintre del centre està fora de les nostres funcions docents i, pràcticament, ens recomana inhibir-nos dels problemes que hi puguin succeir si estan fora de la nostra aula. El text citat, que s’apropa a una vergonyosa incitació a l’omissió de socors, suposa una manca de respecte a la memòria de l’Abel i a tots i totes les docents. Enlloc de dictaminar que l’Abel s’estava extralimitant de les seves funcions en sortir de l’aula, potser caldria dictaminar en quin grau moltes situacions violentes que es produeixen en els nostres centres educatius i als nostres carrers tenen a veure amb les funcions que tenen i que incompleixen els nostres governs.

Des de CGT exigim al Departament d’Ensenyament una rectificació immediata i pública del contingut d’aquest dictamen, una resposta digna a la família de l’Abel i una resposta a tota la comunitat educativa en forma de recursos, que és la millor forma d’evitar les situacions de violència que es pateixen a dintre i fora dels nostres centres.

CGT Ensenyament, abril del 2017

PDF - 368 kB
Comparteix
 Convertir a ebook

Etiquetes
Acció Social Informacions Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.17 [21515] | Disseny: equip de comunicació de la CGT de Catalunya | Disseny original: Fuksia
Webmaster - cgtense@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid