Qué és la CGT | Afiliació | L'Esquerda
Anar al nostre grup de Facebook Anar al nostre timeline de Twitter
Anar al nostre canal de Youtube Veure el nostre RSS
Via Laietana, 18, planta 9 - 08003 Barcelona - http://cgtense.pangea.org
Tel 93 310 33 62 - Fax 933 107 110 - cgtense@cgtcatalunya.cat


DGAIA i infància en risc, maltractament institucional i portes giratòries [Article complet]
diumenge 5 de febrer de 2017 - Visites: 0
Sector social
Menéame

[Article complet]. Sector Social CGT Ensenyament (Resum)

No és un fet nou. Artur Mas, suposadament màrtir de la causa catalana per alguns, i per moltes altres, fill pròdig, escollit a dit, pel president de la Generalitat més corrupte de la història i portaveu i “capo de tutti” d’una Convergència-família Corleone, corrupte fins a la medul·la i amb seu embargada per corrupció, posava l’any 2010, amb el suport del PSC, un piròman a apagar el foc de la sanitat catalana. I en Boi Ruiz, vocal del Foment del Treball, president de la patronal de la sanitat privada a Catalunya, es posava a dirigir la Conselleria de Sanitat del país, i implementava les majors retallades en sanitat pública de la història, amb casos greus de corrupció, tal i com les companyes de Reus, entre d’altres, van acabar denunciant.

Malauradament, no ha estat un cas aïllat i el nostre sistema de protecció d’infància també es troba esquitxat de greus irregularitats. Els darrers mesos en diferents articles a la premsa ja han anat sortint en alguns mitjans com els nostres infants tutelats en Centres de Menors es troben en una situació de greus abusos i de vulneració de drets, tal i com el mateix Síndic ha vingut denunciant en diferents informes. Els darrers anys i molt especialment els darrers mesos molts Centres de Menors (Centres d’Acollida, CRAE’s i CREI’s) tenen una situació d’extrema emergència social, fruit de les retallades i de la mala gestió de la DGAIA. Adolescents de fins a 15, 16, 17 i 18 anys amb greus trastorns mentals, consum de tòxics i conductes altament sexuades i violentes que han patit diferents tipus d’abusos psicològics, físics i sexuals conviuen en els mateixos centres de menors amb nens petits de només 4 i 5 anys d’edat, així com també amb infants amb necessitats educatives especials compartint lavabos mixtes i sovint també habitacions, sense mesures de contenció (per ex: no hi ha cap centre de menors de salut mental per treballar amb els casos més greus de trastorn psiquiàtric), edificis vells i antiquats i amb una mancança greu de professionals. Una barreja de tipologies i edats que tal i com ha denunciat el Síndic és una barreja explosiva que ha provocat diferents abusos sexuals i agressions físiques greus entre infants, amb armes blanques i tot, alhora que també més de 150 agressions comptabilitzades contra educadores/rs socials al darrer any, només als Centres Públics que cal recordar són una mínima part del total; al voltant del 20%. S’observa a dia d’avui a molts centres de menors com molts infants que no havien patit certs abusos a la llar familiar i que la DGAIA té en tutela suposadament protegint dels seus progenitors, reben abusos i agressions que no havien patit mai a casa seva, a banda de que copien per mimetisme conductual conductes altament violentes i sexuades que no havien tingut mai abans.

Un fet greu, molt greu, tal i com ha denunciat reiteradament el Síndic i organitzacions internacionals de drets humans com Amnistia Internacional.

Tanmateix, la nostra denuncia com a educadores/rs socials vol anar més enllà i cal denunciar a part d’aquesta flagrant vulneració de drets de la nostra infància suposadament protegida, també una altra situació greu: les portes giratòries presents a la DGAIA.

Unes portes giratòries que venen de lluny i on cal remuntar-se en aquell magnífic conseller d’interior, el Sr Felip Puig, que enviava la brigada mòbil a atonyinar les dignes lluitadores de les treballadores de Panrico alhora que protegia la màfia dels directius d’aquesta empresa (entre els quals hi havia un germà del llavors president Artur Mas) que vulneraven el dret a vaga inundant el mercat català amb productes de Panrico d’altres fabriques fora de Catalunya, i amb fons públic de fins a 8 milions d’euros implementava acomiadaments i una reestructuració de l’empresa sagnant per centenars de famílies del Vallès. Aquest mateix senyor, tan amant de les pilotes de goma, fou entre el 1992 i 1996, Secretari General de Benestar Social de la Generalitat durant l’etapa del Conseller Antoni Comas i, conegut com l’home “del maletí” va començar a visitar centres de menors residencials de la DGAIA i de la resta de la Conselleria, iniciant una privatització dels Centres i del sector social de forma brutal que encara dura a dia d’avui.

Una privatització que afavoriria una sèrie de FUNDACIONS sense ànim de lucre que sovint, massa sovint, són pures empreses que reben grans subvencions públiques sense cap tipus de fiscalització ni auditoria pública coneguda i que a més trobem entre els seus patrons i directius, persones lligades a l’orbita de CDC i més recentment d’ERC. Unes fundacions i empreses del tercer sector que gestionen més del 80% de centres de menors de la DGAIA. D’aquest 80% al voltant del 30% són religioses, algunes d’elles amb idearis i plantejaments heretats d’altres temps, com “l’Instituto Secular de la Cruzada Evangélica”. Aquesta organització religiosa ultraconservadora que va estar vinculada als Centres d’Auxili Social durant el franquisme gestiona el CRAE Montserrat de Cerdanyola del Vallès; un CRAE amb capella i abundant simbologia religiosa on les seves internes reben catequesi i una educació sexual basada en aconsellar l’abstinència fins al matrimoni. Crida l’atenció que la religiosa "en cap", ja jubilada, encara visqui en unes instal·lacions propietat de la Generalitat supervisant el centre, i amb la seva neboda, anomenada per ella, com a nova directora des de fa alguns anys.

Cal denunciar com en aquests centres de menors gestionats per fundacions, la DGAIA paga com a mínim més de 3.000€ per mes i per nen, a vegades més de 4.000€ sense que hi hagi cap tipus de fiscalització ni auditoria externa pública coneguda d’aquests diners públics i que a vegades ens hem trobat com cobren a la DGAIA per exemple, serveis de neteja dels CRAES que acabem fent infants i educadores/rs. Si tenim en compte que hi ha uns 2.800 menors i d’aquests, més d’un 80% es troben en Centres concertats de gestió privada, tenim una despesa pública de milions i milions d’euros, sense cap tipus de control públic.

En aquestes sumes de diner públic cal afegir diners d’Obres Socials d’alguns bancs i empreses, també sense que es coneguin avaluacions i/o auditories externes independents de caràcter públic d’on van parar aquests diners, així com donació de sòl públic i/o d’edificis públics donats en forma de “delegació” a fundacions privades per fer gestionar centres de menors. Tal i com afirma la jutgessa d’un jutjat de menors de l’Estat, Carmen Orland, en una entrevista, on es recull el seu testimoni per un informe d’Amnistia Internacional de l’any 2010, on es denuncia la situació de maltractament i abusos a centres de menors al conjunt de l’Estat, i molt especialment a Catalunya afirma: "Estamos apostando por unos centros concertados con una gestión privada. Se están haciendo multinacionales de tratamientos de menores porque, aunque tienen que ser entidades sin ánimo de lucro, de hecho son negocios. Todo esto es un tinglado…

Sovint aquestes fundacions privades ni apliquen en els seus treballadors el conveni d’Acció Social que regula a Catalunya la feina d’educador/a en centres de delegació privada, ni contracta educadores/rs amb la titulació corresponent, sinó que fa frau de llei contractant personal no qualificat ni titulat. A més de que tenen diferents denuncies laborals a inspecció de treball per abusos laborals.

I quan s’han començat a investigar algunes d’aquestes fundacions és curiós com apareixen connexions clares i demostrades amb alts càrrecs de la DGAIA amb carnet polític determinat, establint-se casos de flagrant corrupció ètica, moral i des del nostre entendre també “política” de portes giratòries, amb contractes i convenis milionaris amb fundacions privades on es troben polítics disfressats d’alts càrrec que a la vegada són o han estat fundadors, gestors i tresorers d’aquestes fundacions.

Establint-se una clara política de portes giratòries, on alguns aprofiten la seva situació política per fer negoci, doncs no tenen perfil professional ni trajectòria social, i d’altres aprofiten la seva trajectòria social per entrar en política i beneficiar als seus antics socis. És així com el màxim càrrec polític d’infància d’aquest país, l’actual director de la DGAIA, el Sr Ricard Calvo, regidor per ERC a la ciutat de Girona es troba vinculat a una de les grans multinacionals del sector: PLATAFORMA EDUCATIVA que té a la vegada el 100% de la FUNFACIÓ RESILIS i un 25% de la Fundació FASI. Sent màxim gerent, fundador o tresorer de les tres en diferents moments. És més, just abans d’accedir a la direcció general d’infància el mateix Sr Calvo era el mateix tresorer de PLATAFORMA EDUCATIVA. Una fundació “empresarial” que segons la seva pròpia pàgina web gestiona més de 10 milions d’euros, més del 80% provinent del finançament públic, sense cap tipus de control ni auditoria pública independent coneguda i que té més de 200 infants al seu càrrec. Una Fundació-empresa que gestiona el 100% de la Fundació Resilis. La mateixa que durant el 2009/10 mentre el Sr Calvo era el seu màxim gerent, fou la mateixa fundació que gestionava el centre de menors Mas Garriga que va tenir diferents tipus de denuncies per educadors i abusos de diferent tipus sobre infants amb una mala gestió flagrant. On alguns infants van denunciar patir pallisses i agressions físiques d’educadors i del mateix director del centre, amb un codi normatiu, punitiu i sales de contenció que la DGAIA desconeixia i que no havien estat aprovades en cap cas. Davant d’aquestes greus acusacions el Sr Calvo, com a representant de l’empresa gestora del Centre, va sortir a la premsa defensant que no hi havia hagut irregularitats de cap tipus, però la mateixa DGAIA de llavors, pressionada pel testimoni d’alguns educadors socials, va acabar apartant al mateix director del centre Mas Garriga de les seves funcions directives, deixant el testimoni de defensa de l’actual director general d’atenció a la infància, com una greu irregularitat al nostre entendre.

Una fundació com PLATAFORMA EDUCATIVA on en el seu patronat també consta com a directora executiva, l’ex-consellera d’ensenyament per part d’ERC, Marta Cid. A Girona, entre la gent que som educadores/rs socials, totes ja sabem, que malgrat la mala gestió en alguns dels seus centres, les denúncies laborals que sumen per no complir en algunes ocasions ni el Conveni d’Acció Social que regula les condicions laborals en el sector privat de la feina d’educadora social, i malgrat no tenir cap tipus de fiscalització pública independent d’on van a parar els milions i milions d’euros que reben anualment de l’erari públic, són premiats a molts dels concursos públics d’adjudicació de les comarques de Girona. Ves quina sort que tenen! I és que és clar, a com a mínim 3.000 € per mes i per nen, sense complir convenis laborals, ni sense auditories públiques, sembla ser un negoci rodó.

En aquest sentit, cal denunciar el que està succeint a Girona, en el Centre d’Acollida de la Misericòrdia, un antic hospici del franquisme que potser en comptes de reformar s’hauria d’haver tirat a terra fa temps. A les seves instal·lacions hi ha un centre de menors de titularitat i gestió pública de fins a 30 places, contradient ja de per sí les indicacions del mateix Síndic de Greuges, ja que aquest afirma que els centres residencials de menors no haurien de ser de més de 12 places, tal i com també estableix el mateix Parlament amb la moció parlamentària aprovada per unanimitat el passat 9 de febrer d’enguany. Aquest projecte contradiu els propis estàndards internacionals d’infància aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides l’any 2010, així com els propis criteris de qualitat establerts per la DGAIA, i les declaracions de la Sra. Bassa i el Sr Calvo d’anar cap a un model noruec i suec de centres petits. Quan es barregen infants amb diferents tipologies i edats, aquests macro centres de més de 12 places sovint són font de conflicte i difícils de gestionar amb abusos, agressions i maltractament institucional. Actualment els professionals de La Misericòrdia estan desbordats, sent habitual la presència de Mossos d’Esquadra i fins i tot bombers per aldarulls i agressions entre infants i cap als educadors.

La sobre ocupació actual fa que no es pugui atendre correctament als infants, i això provoca sovint escapoliments i fugues degut al seu malestar. Amb l’ampliació del centre es vol reproduir el que ja va succeir a finals de la dècada dels 90, on el centre va haver de tancar per suposadament “reformes” després d’una sèrie de notícies a la premsa on hi havia una situació insostenible, amb agressions, motins, abusos sexuals entre menors, i on fins i tot una adolescent fou violada, ... perquè no hi havia les condicions per gestionar correctament un Centre tan gran. Un Centre que va haver de tancar també, cal dir-ho, per una gestió nefasta, i on qui agafa la direcció després del seu tancament i intent de reformulació fou Carme Capdevila, qui anys més tard seria la Consellera de Benestar Social per ERC i qui planificaria des de la mateixa conselleria, juntament amb la seva predecessora Anna Simó també d’ERC les reformes que més tard s’acabarien fent, però triplicant el pressupost inicial.
Anna Simó i Carme Capdevila tot i saber l’historial de fracàs d’un model de macro centre, decideixen repetir el model d’hospici franquista dels anys 50, culminant aquesta obra anti-pedagògica i anti-educativa la consellera actual Dolors Bassa i el Senyor Calvo, tots d’ERC. Recordar que tots dos coneixen el territori, i el Sr Calvo coneix perfectament els antecedents de la Misericòrdia, ja que Mas Garriga és gestionat per la seva empresa Fundació i el mateix CREI de Mas Garriga es crea degut a la necessitat de separar els adolescents nois l’any 1997 després dels greus incidents del Centre de la Misericòrdia.

Cal denunciar i lluitar per aturar aquesta barbaritat de projecte de macro centre a Girona, ple d’irregularitats. Perquè amb les noves 20 places que es volen obrir en les pròximes setmanes, sumant-se a les 30 ja existents (que sovint per sobre ocupació són 40-45), fent-lo encara més gran, faran arribar fàcilment al nombre de 70 i 80 places a causa de la sobre ocupació i saturació del sistema, contradient indicacions i tot tipus de convenis sobre infància, provocant un centre molt difícil de gestionar i una nova font de greus conflictes i de maltractament institucional a la nostra infància suposadament protegida. Però és que a més, qui gestionarà aquest nou macrocentre en una instal·lació totalment pública? doncs tot apunta a que serà PLATAFORMA EDUCATIVA/FUNDACIÓ RESILIS, l’empresa-fundació que va fundar el Sr Calvo. Perquè malgrat trobar-se encara el contracte de gestió en forma de licitació pública i no haver adjudicació definitiva sobre el paper, professionals i tècnics d’aquesta fundació ja han visitat les seves instal·lacions per traslladar-s’hi. El mateix equip educatiu de l’actual Centre d’acollida de la Misericòrdia que està lluitant i reivindicant no fer 20 places més per les dificultats de gestió d’un centre tan gran i poder aprofitar la part de l’edifici nou per una altra funció social, ha pogut observar amb els seus propis ulls com membres de PLATAFORMA EDUCATIVA-FUNDACIÓ RESILIS visitaven les instal·lacions en l’objectiu de preparar trasllat. Val a dir, que la reforma del centre de la Misericòrdia, va començar sent pressupostada per un 1,8 milions € i pim, pam, pum...va acabar costant més de 8 milions €. Un tema curiós aquest... que potser ve de la taula de multiplicar del 3 i de fer 3% x 3%= 8 milions, o potser no... vagi vostè a saber, en aquest país mai se sap.

Pel que fa aquesta gestió delegada a fundació privada de les noves 20 places que s’obren per adolescents de 12 a 18 anys al Centre d’Acollida la Misericòrdia, a la pàgina web de contractació pública de la Generalitat hem pogut comprovar en l’apartat de valor estimat del contracte que la seva quantitat és de 18.214.948,80 € amb número de codi d’expedient BE-2016-3265.

A banda d’aquest contracte, en l’actualitat també des del 15 de febrer es troba en forma de licitació un altre nou Centre en forma de CREI a Juià (Girona) amb un valor estimat per 22.940.845, 23 € amb un número de codi d’expedient BE-2016-3582 i encara que es troba en fase de licitació a concurs públic i que l’adjudicació no s’ha realitzat PLATAFORMA EDUCATIVA-FUNDACIÓ RESILIS ja està demanant educadores/rs socials i psicòlegs per a treballar en aquest nou Centre. Sembla que la seva seguretat en aconseguir un contracte públic tan suculent encara no adjudicat és absoluta. No és coneix cap altra fundació que estigui demanant educadores/rs social per treballar en aquest CREI.

D’altra banda, tot això no esquitxaria només a ERC, sinó també als seus aliats actuals de CDC, o sia, JuntsxSi, perquè si algunes volen veure aquesta aliança com un simple artefacte electoral actual, d’altres en canvi, creiem que aquesta aliança ja ve de lluny, especialment pel que fa a repartir-se el pastís d’adjudicacions, càrrecs de confiança i butaques polítiques en algunes empreses públiques.

Com és el cas del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, on hi ha diferents ex-regidors, diputats i membres i simpatitzants destacats d’ERC i CDC. Amb el Sr Josep Pera com a màxim gerent, ex-regidor de CDC a l’ajuntament de Badalona; Georgina Oliva tècnica d’infància i dones, i ex-diputada d’ERC al Congrés espanyol; Imma Pérez assessora jurídica, membre destacada d’ERC i ex-directora general de la DGAIA, forçada a dimitir fa uns anys pel cas “Alba”, etc... i així veiem com la màxima entitat pública de serveis socials de la ciutat de Barcelona sembla ser una agència de col·locació pública de membres destacats dels partits polítics en el govern.

Per exemple, tenim un contracte on hi consta el Sr Estanislau Vayreda, segon tinent d’alcalde i regidor de promoció de ciutat, comerç i turisme per Convergència al govern d’Olot. Un home amb tanta sensibilitat social que no és pas educador, ni psicòleg ni res d’això, ell té un màster en E-BUSINESS perquè vol saber i aprendre a fer bons negocis. Potser per això, signa com a director general de la FUNDACIÓ FASI (una altra FUNDACIÓ que forma part del conglomerat empresarial de PLATAFORMA EDUCATIVA en un 25%) un contracte força beneficiós per a la seva fundació, amb en Josep Pera, (exregidor de Convergència a l’ajuntament de Badalona) actual gerent del gran Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Un contracte que se signa entre militants destacats de CDC, mentre que el Sr Calvo és director adjunt de la mateixa fundació FASI en el moment de la signatura, i on s’estipula un preu per infant i dia de 101,99€, o sia 3.059€ mensuals, fins a un valor de més de 300.000€, un contracte entre amics del mateix carnet polític dels molts que es donen en el sector. Repetim, sense cap tipus d’auditoria externa coneguda des de l’administració pública sobre aquests diners, un contracte que se signa amb data de l’1 de juny del 2014. Val a dir que fins al setembre del 2015 el Sr Calvo representava públicament a la fundació FASI. Aquesta mateixa fundació que actualment vol fer un ERE salvatge i on les seves treballadores es troben en una digna lluita en defensa del seu lloc de treball i contra una sèrie d’acomiadaments injustificats. Doncs bé, aquesta FUNDACIÓ FASI té una empresa immobiliària com CASA EQUIPAMENTS S.L. que gestiona tots els seus pisos i cases d’infància, en total 11, i que la seva activitat, és “la promoción, construcción, rehabilitación, reformas, compra, venta i comercialización de toda clase de pisos, viviendas, edificaciones y terrenos, el arriendamiento de inmuebles... y se dedica a la actividad CNAE de Construcción de edificions residenciales”, o sia una autèntica agència immobiliària que gestiona pisos per infants de la DGAIA, pagats amb diner públic. Uns pisos que sembla ser que tenen un lloguer molt beneficiós i força per damunt del preu del mercat. Doncs bé, segons el Registre Mercantil el seu administrador i propietari és en Josep Cortada i Vila (ex-director de la Fundació Futbol Club Barcelona) que ves quina casualitat és l’actual director general de la Fundació FASI després del Sr Calvo. No entenem tampoc que fa el Sr Joan Castells com a president de la Fundació FASI, ja que és un empresari que ve del grup empresarial de la Mútua FIATC i n’és ex-president.

Sembla ser que la gestió immobiliària amb creació de grans holdings de propietat immobiliària podria ser una tònica habitual en moltes fundacions-empreses del tercer sector social que no poden tenir ànim de lucre, però que a través del lloguer molt i molt elevat sobre el preu del mercat que cobren amb diner públic per la seva funció social anirien aconseguint un autèntic imperi de propietats de cases i pisos, suposadament per funció social, però que beneficiaria directament als patrons i gestors d’aquestes empreses-fundacions, incomplint la llei de fundacions on els patrons no poden tenir cap benefici econòmic personal de la fundació. Pel que hem pogut saber ja hi ha hagut denuncies a l’oficina antifrau d’una fundació ben coneguda, i amb renom, associada a l’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) que cobrava provinent del diner públic fins a 12.500€ + IVA, pel lloguer d’una casa-centre d’acollida per persones ex-drogodependents, quan el seu preu de mercat no superava els 2.500€. Aquesta mateixa fundació entre els 6 lloguers de cases i pisos que té per la seva funció social, gasta fins a 535.000€ anuals provinents de l’erari públic, amb lloguers inflats, evidentment molt per sobre del preu del mercat. Uns 535.000€ en lloguers que van a parar a gestors dels immobles que són a la vegada persones amb vincles amb la fundació, segons la denúncia a antifrau que hem pogut conèixer.

No és fàcil sovint seguir el traç d’aquests entramats empresarials disfressats de Fundacions socials sense “suposadament” ànim de lucre i que després acaben sent un autèntic negoci que es fa amb diner públic i amb una clara política de portes giratòries de partits que governen i que es lucren amb el dolor de moltes famílies de pocs recursos i afectades per la greu crisi. Un cas paradigmàtic que va sortir a les notícies fa aproximadament un any i mig és el del CRAE Petit Príncep, on l’antiga directora d’aquest centre de menors Elisa Trujillo, cobrava com a directora un sou de 64.508€ anuals, tot i que el conveni d’aquest tipus de centres marca que el sou hauria de ser de 36.503€. Però la Sra. Trujillo era la presidenta de l’empresa-fundació privada gestora del Centre de menors Petit Príncep, alhora que directora del CRAE. Amb una germana com educadora que cobrava 37.775€ anuals, quan el conveni de centre estableix uns 24.000∫€ per al conjunt de la resta d’educadores de l’equip educatiu. Però és que una greu irregularitat d’aquesta situació és que era la seva parella sentimental el supervisor i l’encarregat a fer les supervisions per al correcte funcionalment del Centre i, per tant, les greus irregularitats no es van destapar fins que treballadores i educadores/rs del Petit Príncep van denunciar el què succeïa. Una suposada supervisió contractada per la mateixa entitat privada gestora que gestionava el Centre Petit Príncep. Fet especialment significatiu tenint en compte que aquesta fundació privada –Associació Atalanta- té la seva seu inscrita a la mateixa residència familiar de la senyora Elisa Trujillo, habitatge que comparteix amb la seva parella Quim Blanchart, el mateix supervisor, que per la seva banda té una plaça pública destacada a la DGAIA sent molt conegut com a director del CREI Castanyers. En aquest centre del Petit Príncep no només va ser investigat per possibles irregularitats, sinó també per possibles greus situacions de perill i abusos per als infants. Per exemple, la directora, acusada de tenir tics dictatorials i xenòfobs, barrejava infants de 7 anys en una mateixa habitació amb un menor de 17 anys amb conductes agressives, altament sexuades i portador del virus VIH. També es negava a respectar la identitat cultural d’alguns infants d’origen magrebí que demanaven no menjar porc, però ella els obligava a menjar-ne. Doncs bé, aquesta directora del CRAE, la qual va ser apartada de la seva funció directiva davant les sospites de greus irregularitats en la gestió del centre de menors, va anar a les llistes electorals de Convergència a la ciutat de Sant Adrià del Besòs com experta en infància i temes socials, en la mateixa llista per CDC on el número 1 era el Sr Xavier Soley, antic director general de la DGAIA entre els anys 2006 i 2011.

Cas a part, però igualment repugnant, són les denúncies que han fet alguns infants ex-tutelats ja adults sobre algunes d’aquestes Fundacions i el poc control que hi ha des de l’administració sobre aquestes. És el cas de la Fundació Juvanteny que va permetre, per falta de control, abusos sexuals i continuats durant anys en el cas del pederasta de Castelldans on s’han demostrat fins a 5 violacions i diferents abusos sexuals a infants tutelats per la DGAIA. I fins i tot, amb sentència ferma i condemnatòria que prova aquests abusos, la Generalitat i la DGAIA segueix i seguirà treballant amb aquesta fundació privada.

En definitiva, cal denunciar aquí i ara, com la Direcció General d’Atenció a la Infància en aquest país té greus irregularitats en el seu funcionament i és malgrat ens pesi a moltes de nosaltres, un negoci amb una clara política de portes giratòries.

Comparteix
 Convertir a ebook

Etiquetes


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.17 [21515] | Disseny: equip de comunicació de la CGT de Catalunya | Disseny original: Fuksia
Webmaster - cgtense@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid