Qué és la CGT | Afiliació | L'Esquerda
Anar al nostre grup de Facebook Anar al nostre timeline de Twitter
Anar al nostre canal de Youtube Veure el nostre RSS
Via Laietana, 18, planta 9 - 08003 Barcelona - http://cgtense.pangea.org
Tel 93 310 33 62 - Fax 933 107 110 - cgtense@cgtcatalunya.cat


Resposta a l’entrevista a la Consellera d’Educació al diari SEGRE
dijous 2 de febrer de 2017 - Visites: 0
CGT Ensenyament Ponent
Menéame

PDF - 248.3 kB

Anàlisi de les declaracions de la Consellera Meritxell Ruiz [entrevista al Segre 5/2/2017]

1. “La setmana passada en una reunió amb el Síndic de Greuges van anunciar canvis en el barem de preinscripció. Es faran ja per al pròxim curs? No, per al següent.”

Per què no es podien incorporar ja al decret de procediment d’admissió de l’alumnat els canvis suggerits pel Síndic de cara al procés de preinscripció per al curs 2017-2018? L’excusa de la falta de temps no és acceptable ja que, per exemple, el 31 de gener de l’any 2012 es va introduir una modificació en el Decret 75/2007 que va afectar al procés de preinscripció del curs 2012/2013:

“el Departament d’Ensenyament va corregir el defecte procedimental de cara al procés de preinscripció per al curs 2012/2013, i va tramitar el nou Decret 10/2012, de 31 de gener, de modificació del Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics, a fi d’incorporar en la normativa esmentada la consideració com a criteris complementaris tant de la condició de família monoparental com del fet que l’alumnat hagi tingut progenitors, tutors o germans escolaritzats.” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 38)

2. “El síndic assenyala que Lleida és un dels municipis amb més segregació escolar. Per què s’ha arribat a aquesta situació? L’escola reflecteix la realitat social dels barris”

No es pot justificar la incapacitat de combatre la segregació amb els arguments tantes vegades reiterats de la segregació urbana ja que la segregació escolar és superior a la segregació urbana, ni es pot dir que l’impacte del fet migratori fa impossible aquesta gestió ja que hi ha municipis que amb polítiques actives de distribució de l’alumnat han aconseguit reduir l’impacte d’un intens fet migratori i que presenten baixos nivells de segregació escolar:

“Cal tenir present que, si bé hi ha barris amb centres (generalment de titularitat pública, però també concertats) amb una elevada concentració d’alumnat socialment desfavorit, també hi ha barris amb centres (generalment de titularitat privada, però també públics) amb una composició social significativament més afavorida que la de l’entorn.” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 9)

Ja des de l’informe extraordinari La segregació escolar a Catalunya de l’any 2008, sabem que la segregació escolar no és provocada exclusivament per la segregació residencial:

“Un d’aquests tòpics fa referència al fet que la segregació escolar és provocada per la segregació residencial. És cert que la distribució desigual dels grups socials en l’estructura urbana dels municipis genera diferències en la composició social dels centres escolars, i que aquest és un dels factors més determinants a l’hora d’explicar el fenomen. No obstant això, les dades també demostraven que la segregació escolar acabava essent superior a la segregació residencial o, altrament dit, que la segregació escolar només s’explicava parcialment per la segregació residencial. Hi havia altres factors, com ara l’absència de polítiques educatives decidides en determinats territoris, que provocaven aquesta situació. Per tant, el problema no és que hi hagi centres amb una elevada presència d’alumnat estranger, sinó que aquesta presència sigui clarament superior al percentatge d’infants estrangers en el seu territori d’influència [...] L’anàlisi feta en l’informe de l’any 2008 ja posava de manifest que la composició social de molts centres no es corresponia amb la composició social del seu territori i que, consegüentment, la segregació escolar era superior a la segregació urbana. En molts territoris, hi havia centres amb una elevada presència d’alumnat socialment desfavorit i d’altres, amb molt baixa presencia” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 12-13)

3. “El síndic assenyala que Lleida és un dels municipis amb més segregació escolar. Per què s’ha arribat a aquesta situació? [..] [Hem d] ’acompanyar les famílies perquè puguin anar a diferents centres. En ciutats on s’ha fet hi ha una distribució més equilibrada”

La Consellera carrega la responsabilitat sobre l’equitat en la distribució de l’alumnat amb NEE als ajuntaments, quan de fet el Departament és plenament corresponsable:

“A criteri del Síndic, el Departament d’Ensenyament, a escala local, no és prou proactiu a l’hora de desenvolupar aquest tipus d’actuacions d’acompanyament i de promoció i d’implicar-hi les famílies directament afectades. Les experiències existents sorgeixen majoritàriament de la iniciativa privada, fonamentalment de grups de famílies mobilitzades o de les AMPA dels centres afectats. (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 132)

4. “L’informe del síndic diu que hi ha municipis on la distribució de l’alumnat amb necessitats especials es fa de forma equitativa i en altres, no. Això significa que existeixen els instruments però que no s’utilitzen a tot arreu”

La Consellera torna a carregar la responsabilitat sobre l’equitat en la distribució de l’alumnat amb NEE als ajuntaments, quan de fet el Departament és plenament corresponsable. Fins i tot en alguns casos ha estat el propi Departament qui ha obstaculitzat l’aplicació de les polítiques contra la segregació escolar promogudes per alguns ajuntaments (com el cas d’Olot que el síndic posa com exemple de municipi que ha sabut combatre amb èxit la segregació escolar: “Un elogi del Síndic cap a la política que tira endavant llocs com la Garrotxa que contrasta amb els riscos que alerten des del territori a que es facin passes enrere en aquest model. La consellera comarcal d’ensenyament, Mar Roca, ha explicat que el Departament de moment no vol pagar les ajudes i posa en perill el model que el Síndic aplaudeix” .http://www.radiolot.cat/noticies/la-lluita-contra-la-segregacio-escolar-a-olot-en-perill-per-culpa-de-la-generalitat/).

Precisament, el Síndic ha denunciat que, per exemple, no es disposa de tot els instruments normatius i que ha estat responsabilitat del Govern no haver desplegat un decret d’admissió de l’alumnat que podria dotar l’administració d’algunes de les eines que són imprescindibles per a combatre la segregació escolar. Aquest advertiment ja el feia el síndic l’any 2012: “les mesures adoptades en matèria d’admissió d’alumnat han estat més orientades a reforçar la llibertat d’elecció de centre que a combatre la segregació escolar, tot i que aquest problema continua vigent i vulnera el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. És significatiu que, tot i que l’any 2012 el Departament d’Ensenyament va modificar el decret d’admissió d’alumnat vigent fins aleshores amb nous criteris de prioritat, encara avui no s’hagi desplegat l’article 48.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC), que preveu l’establiment territorial de la proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives específiques per centre. Malgrat que aquest és el principal instrument de lluita contra la segregació escolar que va aportar la LEC, està pendent de desplegament des de l’any 2009.” [Síndic de Greuges, Informe al Parlament 2012, pàg. 98-99, disponible a http://www.sindic.cat/site/files/251/pag%2098-100-segregacioescolar.pdf]

I el reitera el 2016:

“El Departament d’Ensenyament no desenvolupa polítiques prou intensives i decidides per combatre la segregació escolar des de la gestió del procés d’admissió d’alumnat.

L’evidència més clara d’aquesta manca de decisió és que, set anys després de l’aprovació de la LEC, que incorporava un nou instrument potent per evitar la concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques en determinats centres, la proporció màxima o d’altres com ara l’allargament de la vigència de la reserva de plaça fins a l’inici de curs (art. 48.1), aquests encara no han estat desplegats reglamentàriament i, consegüentment, no s’han fet efectius.
Altres evidències tenen a veure amb el fet que, en la immensa majoria de municipis, el Departament d’Ensenyament infrautilitza (o utilitza passivament) diversos dels instruments que li ofereix la normativa per promoure l’escolarització equilibrada d’alumnat (la reserva de places, la zonificació escolar, les adscripcions de centres, etc.), des de la creença que aquest ús no contribueix a millorar l’equilibri en la composició social dels centres.”
(Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 134).

I afegeix:

“El Departament d’Ensenyament no reconeix plenament el problema de la segregació escolar ni contribueix prou a generar consciència col·lectiva de la necessitat de combatre’l i de preservar l’equitat del sistema com a bé comú.
L’activitat del Síndic posa de manifest que, ben sovint, el Departament d’Ensenyament minimitza la prevalença de la segregació escolar al nostre sistema educatiu i l’impacte que genera aquest fenomen en les oportunitats educatives dels infants i en la cohesió social, i limita l’abast de la problemàtica únicament als centres fortament guetitzats, amb una elevada concentració d’alumnat socialment desfavorit, especialment d’origen immigrat o d’ètnia gitana, i amb resultats acadèmics baixos. No es problematitzen, en canvi, les desigualtats no tan extremes en la composició social dels centres, i menys encara quan aquestes afecten categories socials, que van més enllà de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.“
(Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 136).

5. “la segregació es dóna més dins dels mateixos centres públics”

Però:

“Amb dades del curs 2013/2014, es constata que factors com ara el pes del sector privat al municipi o el grau de coresponsabilitat del sector privat en l’escolarització d’alumnat estranger incideixen en la segregació escolar i expliquen parcialment les diferències entre municipis.
D’una banda, els municipis amb un pes més elevat del sector privat acostumen a tenir nivells de segregació escolar més elevats, i a la inversa […]”
(Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 18)

“tot i que no és el factor més determinant, el pes del sector privat als municipis correlaciona positivament amb la segregació escolar: com més oferta privada té un territori determinat, més desequilibris en la composició social dels centres hi acostuma a haver. Amb caràcter general, doncs, en un context de minoració de places escolars per efecte de l’evolució demogràfica, reduir el pes del sector públic, sense incrementar la coresponsabilitat del sector privat, contribueix a generar unes condicions menys propícies per combatre la segregació escolar.” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 55)

Existeix, doncs, segregació interna, però:

“Les dades demostraven, en efecte, que la segregació entre sectors de titularitat existeix,, i que el sector públic escolaritza més de tres vegades més alumnat estranger que el sector privat. Ara bé, dit això, les dades també demostraven que en la majoria de municipis la segregació dins dels sectors de titularitat era superior a la segregació entre sectors; en altres paraules, que les desigualtats entre escoles públiques eren més grans que entre aquestes i les escoles privades, i el mateix succeeix entre escoles privades, i entre aquestes i el sector públic. [...] La segregació escolar és més elevada en el sector privat que en el sector públic, tot i que els nivells de segregació interna dins dels dos sectors de titularitat són força similars.” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 13)

D’altra banda, l’evolució de l’índex d’equitat en la distribució de l’alumnat estranger entre sectors de titularitat per nivell educatiu a Catalunya (2000-2015) indica encara un desequilibri de l’escolarització de l’alumnat estranger en benefici del sector públic en tots els nivells educatius (vegeu Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 23, gràfic 4).

6. “El cobrament de quotes en els centres concertats no és una manera de seleccionar els alumnes? Hem d’explicar que l’educació en els centres concertats no és gratuïta del tot. La Generalitat no paga el 100% de l’escolarització. Per tant, això significa que les famílies han d’atendre un pagament”

a) Està clar que el cobrament de quotes sí que és una manera de seleccionar l’alumnat. Cal recordar que:

“La LEC estableix en l’article 50.2, sobre les garanties de gratuïtat, que “en l’escolarització d’alumnes en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts, els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya s’atenen a llur caràcter gratuït, i que no es pot imposar l’obligació de fer aportacions a fundacions o associacions de qualsevol tipus, ni es pot vincular l’escolarització a l’obligatorietat de rebre cap servei escolar addicional que requereixi aportacions econòmiques de les famílies [...] La manca d’informació que es dóna sobre les garanties de gratuïtat de l’ensenyament contribueixen a generar en l’imaginari col·lectiu que les quotes voluntàries existents s’han de pagar obligatòriament. Les diferències que hi ha entre els diferents centres, també entre centres públics, en les quotes són un factor determinant en la tria de centre per part de les famílies. Els centres amb una composició social afavorida, siguin públics o privats, acostumen a tenir quotes més elevades que els centres amb una composició social desfavorida, i aquest cost diferencial acaba filtrant l’admissió en funció de la situació socioeconòmica, especialment si no s’informa del caràcter gratuït dels ensenyaments.” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (I): LA GESTIÓ DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’ALUMNATS, 2016, pàg. 130).

En l’informe La segregació escolar a Catalunya (II): condicions d’escolarització s’analitza més detalladament la incidència dels costos d’escolarització en la segregació escolar i denuncia la connivència del Departament davant incompliments greus de les condicions del concert:

“El Síndic té constància d’irregularitats dutes a terme per determinats centres concertats, amb vulneracions de la normativa d’admissió i dels principis de voluntarietat i no-discriminació en les activitats complementàries, que no han comportat l’obertura d’expedient administratiu i no han rebut les sancions previstes en aquest ordenament jurídic per a incompliments greus o molt greus.” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (II):CONDICIONS D’ESCOLARITZACIÓ, 2016, pàg. 54).

b) D’altra banda, el Departament d’Ensenyament fins i tot subvenciona els centres concertats per evitar que l’existència de les quotes per activitats complementàries afectés la coresponsabilitat d’aquests centres en l’escolarització equilibrada d’alumnat en situació econòmica més desafavorida. Vegeu per exemple, ORDRE ENS/197/2016, de 15 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores del procediment de concessió de subvencions per dotar de finançament addicional els centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya en entorns de característiques socioeconòmiques desafavorides. La convocatòria d’aquestes subvencions es basa en l’article 202 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació que estableix que el Departament, per raons d’oportunitat social, d’equitat o de no-discriminació per raons econòmiques, ha d’establir ajuts i atorgar beques amb relació a activitats complementàries i extraescolars.

“L’objecte d’aquestes bases és establir el procediment de concessió de subvencions que aportin recursos addicionals als centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona i la tipologia de les famílies dels alumnes. La finalitat de la subvenció és evitar la discriminació dels alumnes pertanyents a famílies en situació econòmica més desafavorida, suplint les aportacions que les famílies no poden realitzar per motius econòmics, que serveixen per finançar actuacions que desenvolupa el centre i que no són cobertes pel concert educatiu, tal com són les activitats complementàries i els serveis, i les activitats escolars.” [Annex Bases reguladores 1. Objecte i finalitat, ORDRE ENS/197/2016, de 15 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores del procediment de concessió de subvencions per dotar de finançament addicional els centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya en entorns de característiques socioeconòmiques desafavorides.]

L’import d’aquestes subvencions corresponent al curs 2015-2016 va ser de 6.581.000,00 euros: “L’import d’aquesta Resolució és de 6.581.000,00 euros, i anirà amb càrrec de l’aplicació pressupostària EN0120 D/488000100/4210, del pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2015 prorrogat per a l’any 2016.” [RESOLUCIÓ ENS/1003/2016, de 18 d’abril, per la qual es resol la convocatòria pública de subvencions destinades a dotar de finançament addicional els centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya en entorns de característiques socioeconòmiques desafavorides.]

7. “El síndic va alertar que aquesta innovació crea segregació escolar. Treballem perquè tots els centres ofereixin una bona qualitat, però que siguin diferents en els seus projectes i metodologies i que cada família elegeixi el que s’adapta millor al seu model. Per millorar la qualitat no s’ha de tractar tothom igual, cal donar autonomia al centre [..]

La manca de consciència del Departament d’Ensenyament en relació al problema de la segregació escolar ja esmentada més amunt torna a fer-se explícita aquí. És obvi que la Consellera no vol atendre a les consideracions del síndic respecte a :
“Les diferències de projecte educatiu entre centres van més enllà del que es pot considerar com a admissible des de la perspectiva del respecte a aquests marges d’autonomia pedagògica quan suposen o generen desigualtats educatives per als alumnes.

Cal afegir que la diferenciació dels projectes pedagògics dels centres, en un context de “quasi” mercat en què els centres competeixen per la demanda i en què les famílies que trien activament ho fan amb paràmetres més elaborats i complexos, tendeix a magnificar-se, com si les diferències fossin més grans del que realment són. En determinats territoris, les diferències (que no necessàriament desigualtats) se situen més en l’aspecte discursiu, d’acord amb la imatge que cada centre vol donar públicament del propi projecte, que de pràctiques pedagògiques de fons, i de vegades s’acompanyen d’una sèrie de relats al voltant del que es pot considerar com a “bona” educació i “bona” elecció de centre que tenen una forta càrrega competitiva amb la resta de centres de l’entorn, des del moment en què desacrediten les opcions de tria alternatives (amb els projectes pedagògics alternatius diferents però no necessàriament desiguals).

Els relats que es construeixen a partir de la superioritat d’uns models respecte als altres, pel seu caràcter innovador, pels efectes que generen en el benestar dels alumnes, pel nivell d’exigència, pels bons resultats acadèmics (sense ponderar la composició social) o per d’altres contribueixen a configurar en l’imaginari col•lectiu un mapa escolar entre escoles “bones” i “dolentes”, entre escoles “modernes” i “antigues”, entre escoles “actives” i “passives”, etc., sense que aquesta “superioritat pedagògica” tingui cap fonament en la realitat. En aquest escenari, els centres que no tenen projectes singulars, tot i ser consistents, tenen una posició de més debilitat a l’hora d’atraure famílies que fan una tria activa pel projecte pedagògic (perquè els prejudicis fan que aquestes escoles sense singularitat passin a ser “dolentes”, “antigues”, “passives”, etc.).

El Departament d’Ensenyament, lluny de combatre simbòlicament aquests relats, es limita a reforçar la necessitat de seleccionar l’escola pel seu projecte pedagògic, […]” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (II):CONDICIONS D’ESCOLARITZACIÓ, 2016, pàg. 72).

“determinades escoles concertades però també públiques, sota diferents relats pedagògics (en uns casos d’excel·lència en els resultats acadèmics obtinguts, en d’altres d’innovació educativa i transformació social, etc.) acaben articulant propostes poc inclusives de la diversitat social del seu entorn i, de vegades, també socialment distingides, adreçades a una determinada tipologia de famílies, generalment socialment afavorides.” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (II):CONDICIONS D’ESCOLARITZACIÓ, 2016, pàg. 73).

“[..] el Síndic constata que actualment, amb caràcter general, les escoles amb projectes educatius singulars acostumen a tenir no només més demanda en el procés d’admissió d’alumnat, la qual cosa debilita la demanda dels centres propers, sinó també una composició social més afavorida.” (Informe Síndic LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (II):CONDICIONS D’ESCOLARITZACIÓ, 2016, pàg. 76).

Comparteix
 Convertir a ebook

Etiquetes


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.17 [21515] | Disseny: equip de comunicació de la CGT de Catalunya | Disseny original: Fuksia
Webmaster - cgtense@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid