Qué és la CGT | Afiliació | L'Esquerda
Anar al nostre grup de Facebook Anar al nostre timeline de Twitter
Anar al nostre canal de Youtube Veure el nostre RSS
Pare Laínez, 18 - 08025 Barcelona - http://cgtense.pangea.org
Tel 93 310 33 62 - Fax 933 107 110 - cgtense@cgtcatalunya.cat


Davant l’anunci del tancament de l’Escola del Rocio de Sant Vicenç dels Horts
dijous 2 de febrer de 2017 - Visites: 0
Ed Pública NO UNIV.
Menéame

PDF - 91.4 kB
Recollida de signatures

Campanya de recollida de signatures per garantir que no es perdin recursos educatius. El Departament d’Ensenyament ha decidit accelerar el tancament de l’escola del Rocío pel proper curs, tot passant els nanos que encara estaven al centre a d’altres escoles. El tancament és un retrocés per a l’ensenyament públic de tot Sant Vicenç, i no només per al barri de Sant Josep.

L’argument del Departament i el de l’Ajuntament està en el fet que cau la matrícula per sobre de la davallada demogràfica mitjana, és a dir, que les famílies del propi barri acaben apuntant els seus fills i filles a d’altres centres. Es podria pensar que el problema està en el projecte pedagògic, però no, l’escola porta anys treballant iniciatives pedagògiques que han donat resultats i que a la vegada impliquen famílies i barri.

El problema és una altre, i l’hem de buscar en la política municipal cap a el barri on està l’escola. Sant Vicenç era un poble que vivia fins ben entrats els anys 50 de les hortes que hi havia properes al riu. Aleshores va arribar el procés d’industrialització que va arrossegar un fort creixement de població. Es van vendre en condicions molt precàries als treballadors/es immigrats els terrenys de la muntanya, els menys productius per a l’agricultura, sovint propietat de la mateixa gent que vivia en el poble. Aquests treballadors/es van aixecar la seva pròpia casa amb recursos molt escassos i sense els serveis comunitaris. D’aquelles construccions molt senzilles en van néixer nous barris.

La divisió entre el centre i la muntanya era molt profunda. Fins i tot a l’educació, per als fills i filles del centre del poble: dos centres privats -ara concertats- de primària (Col·legi Sant Vicenç i la Immaculada) més un de secundària, els Salesians. En canvi, la construcció d’escoles públiques (fins a 7 i dos instituts) eren majoritàriament per als nouvinguts, sovint també com a resultat de mobilitzacions per al dret a l’escolarització.

40 anys del que anomenen democràcia haurien d’haver estat suficients per capgirar aquesta situació, però la realitat és que a la muntanya, tot el que queda a l’altre costat de la via del tren, ha estat una zona oblidada per part de les institucions del poble i les de la Generalitat. I això ha fet que avancés un procés de guetització. La lluita de veïns i veïnes va anar aconseguint la urbanització i els serveis més essencials, però les institucions vivien d’esquenes al barri.

L’escola del Rocío també ho ha patit. I hi ha qui diu que el barri ha donat l’esquena a l’escola, però no és culpa del barri. Ningú vol sentir-se que viu en un gueto, envoltat de precarietat i si pot en treu els seus fills i filles. Ho hem vist a d’altres barris del cinturó industrial, i està més enllà que l’escola ofereixi un bon projecte educatiu.

Hi ha un segon element important. Des del 2009 la LEC (i pel mateix camí la LOMCE) han impulsat una política de privatització de l’educació pública. Lluny d’integrar un sol projecte d’escola pública, l’administració empeny als centres a competir entre ells per l’alumnat, seguint una lògica de mercat. I aquesta política, lluny de produir una millora global dels sistema, el que fa és marcar més diferències entre centres.

Faltaven dos elements més: la forta crisi capitalista que ha colpejat molt durament sobre les classes treballadores més precàries i en el barri i la baixada global de natalitat. Ja només era qüestió de temps.

Un bon projecte pedagògic de treball i d’implicació amb les famílies i en el barri és important, però no suficient per assegurar l’escola. Perquè d’un cantó el Departament no tanca escoles per projectes pedagògics, sinó per valoracions numèriques dins una política que afavoreix l’escola privada, i per l’altre l’escola no pot escapar a l’estigmatització global que es fa sobre un barri a on es viuen situacions econòmiques i socials molt dures. No hi ha altre camí que combinar la lluita pedagògica amb la sindical, social i política.

Ara arriba el moment del tancament, amb l’equip de l’escola i les famílies molt cansades per continuar vencent obstacles. I perdre l’escola és la pitjor de les sortides. No només per la pèrdua de places escolars, sinó també perquè era en si mateixa un element més de cohesió social al barri. Salvar l’escola comportava –com diuen mestres i famílies- un increment de matriculació no només a P3, sinó a la resta de cursos i això era difícil, encara que l’augment de varies desenes d’alumnes de P3 ho podia facilitar. Per això es va proposar un pla de lluita per als propers mesos per donar a conèixer a tota la població el treball que s’està realitzant a l’escola i que s’acabi amb la tendència a generar competència entre els centres públics. S’avançava una proposta per desenvolupar el procés de preinscripcions i portes obertes. També que a les famílies que apostessin per inscriure els seus fills a l’escola tinguessin la garantia de poder revisar la preinscripció si finalment no s’ampliava la matrícula.

Però, un cop decidit el tancament cal lluitar perquè el traspàs d’alumnes a d’altres centres es faci en condicions a les escoles públiques, que de ben segur seran les destinatàries. Caldrà mesures que assegurin:

1.-Garantir a les famílies que tenen fills i filles al Rocío que obtenen la plaça al centre que sol·licitin en primera opció
2.- Garantir que l’escolarització a la resta d’escoles de Sant Vicenç es faci en condicions: sense sobre ràtios i amb espai suficient en cas de desdoblaments que permetin una atenció a tots i totes les alumnes.
3.- El tancament de l’escola és una pèrdua, però no pot aprofitar-se per una retallada de recursos educatius a Sant Vicenç dels Horts, per això és imprescindible que les actuals dotacions de professorat i professionals de suport, vinguin a reforçar les plantilles de les escoles restants del poble, especialment les que reben els i les alumnes escolaritzades ara al Rocio, amb preferència per a l’actual equip del Rocío.

I no oblidem que les condicions socials segueixen pendents i que les polítiques neoliberals que les agreugen, també. Caldrà continuar la lluita.

Sant Vicenç dels Horts 14 desembre 2016

Josep Lluís del Alcázar
Delegat de CGT Enseyament

Comparteix
 Convertir a ebook

Etiquetes
Ensenyament públic i de qualitat Informacions Mobilitzacions Primària Sectors Zones


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.17 [21515] | Disseny: equip de comunicació de la CGT de Catalunya | Disseny original: Fuksia
Webmaster - cgtense@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid