Qué és la CGT | Afiliació | L'Esquerda
Anar al nostre grup de Facebook Anar al nostre timeline de Twitter
Anar al nostre canal de Youtube Veure el nostre RSS
Pare Laínez, 18 - 08025 Barcelona - http://cgtense.pangea.org
Tel 93 310 33 62 - Fax 933 107 110 - cgtense@cgtcatalunya.cat


Davant la convocatòria de vaga del sindicat UGT
dilluns 13 de juny de 2016 - Visites: 1
Curs 2015-16
Menéame

Vaga sí. Però com? Per a què? I decidida per qui?

PDF - 972.1 kB

Des de CGT Ensenyament volem fer algunes consideracions davant de la convocatòria que fa el sindicat UGT de vagues parcials de 2 hores (de 8 a 10h a secundària i de 9 a 11h a infantil primària) els dies 2 i 7 de juny i 12, 14, 19 i 21 de setembre.

Creiem que la vaga és un dels elements més potents (probablement el que més) que tenim els i les treballadores en la lluita pels nostres drets laborals i les nostres condicions de vida. No creiem que sigui un instrument desfasat ni obsolet, sinó que potser no s’ha estat utilitzant correctament. Les vagues-bolet d’un dia sense perspectives de continuïtat ni d’assolir els seus objectius i convocades unilateralment sense consultar a qui les havia de fer, han generat esgotament en bona part dels docents. També creiem que va generar una gran frustració el fet que, davant de les retallades més grans que patia l’educació pública a Catalunya (les que encara segueixen degradant la qualitat educativa i les nostres condicions laborals), quan des de l’assemblea interzones es va fer una consulta a la qual van participar més de 5000 docents i es va decidir de manera assembleària anar a una vaga indefinida discontínua des de l’inici de curs, només CGT donés suport i convoqués aquella vaga. Tot i el clima de mobilització d’aquell moment i que la vam decidir entre molts i moltes docents, ni USTEC, ni CCOO, ni tampoc UGT van donar suport a no començar el curs sense els i les 3000 companyes que eren acomiadades, entre moltes altres retallades que entraven en vigor en aquell moment.

Tot i que no ha estat la seva línia sindical els darrers anys, celebrem i compartim l’afirmació del sindicat UGT de que “cal una reacció que vagi més enllà de les ja habituals concentracions, tancaments i vagues de 24h”. Des de CGT continuem pensant que per fer recuperacions significatives de les nostres condicions laborals i de la qualitat de l’educació pública, probablement les mobilitzacions hauran de passar per fer vaga. Ara bé, per a que la vaga serveixi per guanyar i no per generar més esgotament i frustració, creiem que ha de tenir unes característiques que l’actual convocatòria d’UGT ara per ara tampoc no té.

La vaga l’ha de decidir l’assemblea

Els sindicats les hem d’impulsar i d’acompanyar, però les mobilitzacions han de ser dirigides per qui les ha de fer: el conjunt dels i de les treballadores. Les reiterades convocatòries de vaga, de les quals els sindicats només informen del dia que es farà i de què es demana de manera tancada, han generat manca d’implicació de moltes persones que han tingut la sensació que no tenien res a dir.

Les vagues les hem de decidir els i les treballadores assembleàriament i de la manera més àmplia possible. No només la seva convocatòria inicial sinó la seva continuïtat i la seva plataforma reivindicativa, és a dir, quan, com i perquè fem vaga. Per això, cal organitzar assemblees als centres, participar i dinamitzar les assemblees de zona i tornar a articular un moviment assembleari que pugui debatre i trobar la forma de revertir totes les retallades que encara patim.

-La vaga ha de servir per guanyar

Les darreres vagues d’un dia sense perspectives de continuïtat, han generat la sensació en part del professorat de que es convocaven més per cobrir l’expedient que per aconseguir allò què es demanava. Però de la mateixa manera que els darrers cursos hem patit un cansament pel que fa a l’ús de la vaga i a les mobilitzacions en general, és important valorar que tant l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya com el que sortirà de les properes eleccions estatals són més vulnerables a les mobilitzacions que els governs anteriors.

D’altra banda, es constata la continuació de les retallades i el desplegament de lleis educatives privatitzadores, que s’aprofundeixen amb els tancaments de P3 i l’aplicació de diversos punts de la LEC que ens apropen a un model de gestió privada en els centres públics. La conjuntura política i la degradació de l’escola pública ens han de fer tornar a debatre entre totes i tots què podem fer en aquestes noves circumstàncies per les nostres condicions laborals i per l’educació pública com a dret social fonamental.

Per guanyar, des de CGT creiem que la vaga hauria de tenir una progressivitat que la portés a anar més enllà de les aturades de dues hores per setmana, i triar bé el moment, per exemple a inici de curs per no començar amb normalitat. Alhora, creiem que la vaga també ha de permetre mobilitzacions massives al carrer amb diferents formes de pressió i de visualització (repartiment d’octavetes, talls de trànsit, murals, pancartes, etc.), amb fons de resistència i buscant la solidaritat de famílies, estudiants i col lectius.

En tot cas, reiterem que són qüestions que s’haurien de decidir de manera àmplia i assembleària i no als despatxos de cap sindicat.

Sense temps per construir la vaga al juny, decidim-la entre totes pel setembre

De cara a aquest final de curs no es donen les condicions mínimes per convocar les jornades de vaga parcial que proposa UGT, menys encara si, com expliquem, creiem que les vagues s’han de debatre, treballar, decidir assembleàriament i que, preferiblement, s’han de construir sobre dinàmiques de mobilització a les quals hi hagi una participació majoritària. Dit això, també ens refermem en que per recuperar els nostres drets laborals i la qualitat de l’educació pública haurem de dur a terme mobilitzacions molt més contundents que les actuals i que, des de CGT, creiem que hauran de passar també per la vaga.

És per això que fem la proposta al sindicat UGT, a la resta de sindicats i, sobretot, al conjunt dels i les treballadores de l’educació pública de Catalunya de fer un esforç per reconstruir espais de debat als centres, zones i assemblees centralitzades de la manera que es decideixi col lectivament, per tal de construir un calendari de mobilitzacions pel proper curs que sigui prou progressiu, contundent i participatiu, com per a aconseguir aquelles reivindicacions que entre totes i tots decidim exigir.

Comparteix
 Convertir a ebook

Etiquetes
L’Esquerda


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.17 [21515] | Disseny: equip de comunicació de la CGT de Catalunya | Disseny original: Fuksia
Webmaster - cgtense@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid